Encara que de
vegades costi, i molt, assabentar-se de cóm són, ho hem de reconèixer. Ens
passa a tots, un dia penses que ja ho tens clar i controlat i l’endemà te’n
adones que allò no és exactament com t’ho havies construït mentalment, que les
variables de la equació eren moltes més, i que d’algunes d’elles ni tan sols
havies sentir a palar mai. I apa, sant tornem-hi!
De vegades el blanc
ja no és pas blanc, i el blau, que vols que et digui, comença a caure’m bé, m’estic
rumiant si no serà pas millor sortida que l’ensopit blanc o, si més no, tan bo
com l’altre. I ara que ho dius, el blanc m’ha ben enredat i no és pas tan blanc
... Però què dic! Si en realitat hi ha més colors! Espera, espera, amb això si
que no contava jo: ara resulta que hi ha tot un munt de colors que abans d’ahir
no hi eren ...
A aquestes
alçades suposo que ja sabeu que no parlo de llapis de colors, sinó del punt de
vista i d’allò que diuen de que tot és el del color del vidre que ens posem com
olleres virtuals. El que em passa, deixeu-m’ho dir d’una vegada, és que aquest
optimisme d’ara ahir no hi era, bé, no pas ahir, que si que hi era, però no fa
unes setmanes. No, l’11 (“Quin 11?” “De quin
11 creus que parlo? No siguis ruc, només pot haver-hi un 11 important!”) m’ha
canviat l’estat d’ànim, ara ja no veig blancs ni blaus (seria fàcil dir que ara
veig grogs i vermells, oi?) o aquest colors rígids s’han esvaït del meu horitzó.
No és que siguin menys blaus o menys blancs, ni de bon tros, no ... Ara és
diferent, han desaparegut del primer pla, com en un pla de pel·lícula que de
sobte enfoca l’actor en primer terme i el que queda darrera s’esvaeix. O sigui,
els blaus no em cauen millor ni els blancs pitjor, però ja no hi són, o no pas
com abans. Ara tinc una raó per somriure que no tenia pas abans d’ahir.
Les coses són com
són, digueu-me ximple, si voleu, però
sóc simpàticament optimista avui, trobo tot d’un altre color (oi que ja ho
havia dit això?), el futur és ... què coi, el futur és meu!
I per si no havia
quedat clar, els partits tenen tots un color, són o blaus o blancs. La meva
gent, la que de veritat conte per a mi, estan a primer pla, i tan m’hi fa de
quin color vagin, són la meva gent i me’ls estimo.
