Ahir vaig assistir a la final del Concurs Internacional de Música de les
Corts, a l'Auditori AXA de Barcelona, amb una invitació d'aquesta
meravellosa intèrpret, l'Elisabet Franch.
Ella hi participava, i bé, suposo que ja ho sabeu, va guanyar tant el
Premi del Públic (he de dir que jo vaig votar per ella) com el del
Jurat, pel que fa al Premi Instrumental. Primer Premi !!!
Dir que estic molt content per ella és dir poc, perquè en realitat estic agraït per la seva invitació, la seva interpretació i la seva amistat, i amb aquest sentiment tant personal l'alegria pels seus èxits s'esdevé més aviat orgull, immens orgull que em fa mirar-me al mirall i dir-me a mi mateix: ets un afortunat!
El concurs va tenir un nivell altíssim, i n'estic convençut que el jurat no ha va tenir gens fàcil. De fet el premi es va escollir per majoria, no pas per unanimitat. Jo mateix em feia càbales durant el descans desprès de les interpretacions, mentre el jurat deliberava, intentant endevinar quin seria el guanyador. Tenia clar que estaria entre un dels quartets de saxòfons, Heli Quartet, i l'Elisabet. I així li vaig comentar a ella: "esteu dos, Heli Quartet i tu. Pots guanyar o no, però passi el que passi ho has fet a un nivell altíssim, i si no guanyes serà perquè ells també ho ha fet al mateix nivell".
I va guanyar, i va plorar, i veritablement es veia la felicitat, i un xic d'incredulitat, als seus ulls, sempre tan bons missatgers dels seus sentiments i les seves il·lusions.
Enhorabona i gràcies, gràcies i enhorabona.
Dir que estic molt content per ella és dir poc, perquè en realitat estic agraït per la seva invitació, la seva interpretació i la seva amistat, i amb aquest sentiment tant personal l'alegria pels seus èxits s'esdevé més aviat orgull, immens orgull que em fa mirar-me al mirall i dir-me a mi mateix: ets un afortunat!
El concurs va tenir un nivell altíssim, i n'estic convençut que el jurat no ha va tenir gens fàcil. De fet el premi es va escollir per majoria, no pas per unanimitat. Jo mateix em feia càbales durant el descans desprès de les interpretacions, mentre el jurat deliberava, intentant endevinar quin seria el guanyador. Tenia clar que estaria entre un dels quartets de saxòfons, Heli Quartet, i l'Elisabet. I així li vaig comentar a ella: "esteu dos, Heli Quartet i tu. Pots guanyar o no, però passi el que passi ho has fet a un nivell altíssim, i si no guanyes serà perquè ells també ho ha fet al mateix nivell".
I va guanyar, i va plorar, i veritablement es veia la felicitat, i un xic d'incredulitat, als seus ulls, sempre tan bons missatgers dels seus sentiments i les seves il·lusions.
Enhorabona i gràcies, gràcies i enhorabona.
