Recordo una vegada, quan jo tenia uns 18 anys, que en uns moments de
descans a l'aula de la Facultar va entrar un professor que no tocava a
aquella hora. Era el pare Botella (Francisco Botella Raduán, 1925-1987),
un sacerdot que donava classes de geometria analítica i topologia a la
nostra Facultat de Ciències Exactes.
Ràpidament ens va dir que la policia (els "grisos") anaven a desallotjar la Facultat aula per aula, i que ell ens ajudaria a no ser agredits per la policia. Efectivament, quan va arribar el caporal i la resta de policies, el pare Botella els va fer fora de l'aula tot dient que estàvem en plena classe. No van marxar, però ens van deixar sortir sense ser massacrats.
Ràpidament ens va dir que la policia (els "grisos") anaven a desallotjar la Facultat aula per aula, i que ell ens ajudaria a no ser agredits per la policia. Efectivament, quan va arribar el caporal i la resta de policies, el pare Botella els va fer fora de l'aula tot dient que estàvem en plena classe. No van marxar, però ens van deixar sortir sense ser massacrats.
Ahir vaig pensar en el pare Botella. Vaig pensar molt, tot veient la que ens queia a sobre
sense que ningú pogués aturar la indignitat d'una policia massacrant
gent de la terra sense més culpa que la de voler expressar una opinió.
Res no justifica la violència, ni tan sols la defensa de la llei. La finalitat no deu mai justificar els mitjans.
Ahir vaig pensar molt en el pare Botella, i avui continuo pensant en ell, qui de ben segur s'hauria interposat entre el poble de Catalunya i les bèsties inhumanes, autèntics trolls, que van fer vessar la sang dels meus amics, dels meus veïns (literalment), de la gent de la meva terra.
Visca Catalunya, visca la terra de Pau. I que pagui davant la Justícia (sigui la que sigui) tot el que tingui el cor negre i les mans tacades de sang innocent.
No cal dir cap de quins són aquests cors, alguns de dins i altres de fora de Catalunya, no cal, són tots aquells que han justificat amb llenguatge estudiat per a no perdre vots l'ús indiscriminat de la força, que l'han intentat amagar, que el neguen, que encara afirmen, amb la sang al cor, que ho tornarien a ordenar o a fer.
Sortiu de la meva terra, gent del mal, Gent del Cor Negre, Catalunya és i serà sempre una terra de Pau.
Res no justifica la violència, ni tan sols la defensa de la llei. La finalitat no deu mai justificar els mitjans.
Ahir vaig pensar molt en el pare Botella, i avui continuo pensant en ell, qui de ben segur s'hauria interposat entre el poble de Catalunya i les bèsties inhumanes, autèntics trolls, que van fer vessar la sang dels meus amics, dels meus veïns (literalment), de la gent de la meva terra.
Visca Catalunya, visca la terra de Pau. I que pagui davant la Justícia (sigui la que sigui) tot el que tingui el cor negre i les mans tacades de sang innocent.
No cal dir cap de quins són aquests cors, alguns de dins i altres de fora de Catalunya, no cal, són tots aquells que han justificat amb llenguatge estudiat per a no perdre vots l'ús indiscriminat de la força, que l'han intentat amagar, que el neguen, que encara afirmen, amb la sang al cor, que ho tornarien a ordenar o a fer.
Sortiu de la meva terra, gent del mal, Gent del Cor Negre, Catalunya és i serà sempre una terra de Pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada