Sovint es pensa en la Edat Mitjana com a una època de foscor, i algunes de les imatges que hem anat associant a aquells temps són ben fosques també, com ara moltes de les escenes de la pel·lícula Excalibur (1981). Aquella Edat Mitjana va veure i patir nombroses guerres de religió, algunes de molt llarga durada com Les Croades (1095-1276).
La foscor, símbol del mal, o de la maldat, i de la depressió, la negació de la llum, més que la seva absència, des d'un punt de vista psicològic, allà on tot pot passar i res és bo. Als nens els deixem un llum encès durant les nits perquè la seva ment encara no sap com evitar que els somnis els semblin realitat. Alguns adults, també, necessiten un raig de llum per a dormir-se, o s'estimen més que hi hagi encara que sigui només per poder orientar-se si s'han d'aixecar a mitja nit.
La foscor de l'enteniment és molt semblant a la foscor material, n'és també una negació de la llum, de la claredat intel·lectual, de l'enraonament il·luminat pel coneixement. I com en el cas dels nens, en aquesta foscor els fantasmes de la nit són reals i s'han de combatre.
L'integrisme religiós es produeix en mig d'aquesta foscor de l'enteniment, per això se'ns fa tan propera als temps de l'Edat Mitjana. És irracional, i es recolza en repetir fins l'infinit els lemes de la foscor, evitant l'entrada de la llum a base de la negació i del tancament mental. És la foscor de l'enteniment.
No voldria fer servir termes com ara l'esser humà o la humanitat per a generalitzar el que passa o el que deixa de passar. Puc parlar de mi, puc parlar de d'altres persones o grups, però no em sentireu dir que l'esser humà és en el fons bo o dolent, no hi crec en això. Crec que som i que serem bèsties, racionals en major o menor mida, amb una ment més o menys tancada o oberta a la llum, i que la fusta d'aquesta finestra és de vegades controlada per un mateix, però normalment oscil·la con una vela als vent de l'experiència personal i de l'àmbit on s'ha viscut. Sé, o així hauria de ser, que tots hauríem de saber diferenciar el bé del mal, però sé que, malauradament, hi ha gent que no sap o no ho pot fer. Viuen en la foscor de l'enteniment.
Demà pot ser fosc per a mi, demà algú pot fer esclatar qualsevol artefacte allà on jo sigui i se'm farà fosc per sempre. Demà pot no existir per a mi, com no ha existit per d'altres que no vivien amb aquesta foscor de l'enteniment en aquests nous temps de foscor. He d'aconseguir que la foscor no m'envaeixi mica en mica, ennuvolant la meva percepció de la realitat lluminosa de les persones que creuen en la llum, sigui quin sigui el seu Déu, sigui com sigui el seu agnosticisme. Hem de creure en la llum de l'enteniment, sigui com sigui el nostre present, sigui el que sigui el nostre desconegut futur, avui i sempre hem de mantenir les fulles de la finestra obertes a la llum de la Pau. Demà puc no tenir temps de dir-te quan m'estimo la llum, ho he de dir avui.
Si demà la foscor d'uns altres m'atansa i deixo la vida on ells ho han volgut et demano que no tanquis les teves portes a la llum, al racionalisme, a la Pau, a l'enteniment entre les persones. No diguis "je suis Josep Maria" aixecant una barricada d'odi, no ho facis, si us plau. Aixeca la llum de l'enteniment a canvi, treballa per la fi de la foscor, la fi d'aquests nous temps de foscor, treballa per uns nous temps de llum i de Pau.
La foscor, símbol del mal, o de la maldat, i de la depressió, la negació de la llum, més que la seva absència, des d'un punt de vista psicològic, allà on tot pot passar i res és bo. Als nens els deixem un llum encès durant les nits perquè la seva ment encara no sap com evitar que els somnis els semblin realitat. Alguns adults, també, necessiten un raig de llum per a dormir-se, o s'estimen més que hi hagi encara que sigui només per poder orientar-se si s'han d'aixecar a mitja nit.
La foscor de l'enteniment és molt semblant a la foscor material, n'és també una negació de la llum, de la claredat intel·lectual, de l'enraonament il·luminat pel coneixement. I com en el cas dels nens, en aquesta foscor els fantasmes de la nit són reals i s'han de combatre.
L'integrisme religiós es produeix en mig d'aquesta foscor de l'enteniment, per això se'ns fa tan propera als temps de l'Edat Mitjana. És irracional, i es recolza en repetir fins l'infinit els lemes de la foscor, evitant l'entrada de la llum a base de la negació i del tancament mental. És la foscor de l'enteniment.
No voldria fer servir termes com ara l'esser humà o la humanitat per a generalitzar el que passa o el que deixa de passar. Puc parlar de mi, puc parlar de d'altres persones o grups, però no em sentireu dir que l'esser humà és en el fons bo o dolent, no hi crec en això. Crec que som i que serem bèsties, racionals en major o menor mida, amb una ment més o menys tancada o oberta a la llum, i que la fusta d'aquesta finestra és de vegades controlada per un mateix, però normalment oscil·la con una vela als vent de l'experiència personal i de l'àmbit on s'ha viscut. Sé, o així hauria de ser, que tots hauríem de saber diferenciar el bé del mal, però sé que, malauradament, hi ha gent que no sap o no ho pot fer. Viuen en la foscor de l'enteniment.
Demà pot ser fosc per a mi, demà algú pot fer esclatar qualsevol artefacte allà on jo sigui i se'm farà fosc per sempre. Demà pot no existir per a mi, com no ha existit per d'altres que no vivien amb aquesta foscor de l'enteniment en aquests nous temps de foscor. He d'aconseguir que la foscor no m'envaeixi mica en mica, ennuvolant la meva percepció de la realitat lluminosa de les persones que creuen en la llum, sigui quin sigui el seu Déu, sigui com sigui el seu agnosticisme. Hem de creure en la llum de l'enteniment, sigui com sigui el nostre present, sigui el que sigui el nostre desconegut futur, avui i sempre hem de mantenir les fulles de la finestra obertes a la llum de la Pau. Demà puc no tenir temps de dir-te quan m'estimo la llum, ho he de dir avui.
Si demà la foscor d'uns altres m'atansa i deixo la vida on ells ho han volgut et demano que no tanquis les teves portes a la llum, al racionalisme, a la Pau, a l'enteniment entre les persones. No diguis "je suis Josep Maria" aixecant una barricada d'odi, no ho facis, si us plau. Aixeca la llum de l'enteniment a canvi, treballa per la fi de la foscor, la fi d'aquests nous temps de foscor, treballa per uns nous temps de llum i de Pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada