És veritablement curiosa la tendència a creure en la democràcia només
segons els resultats electorals: la majoria electoral que serveix per
fer president a un empresari d'èxit sembla demostrar que el poble que
l'ha votat està absolutament trastocat, però una majoria similar en
altres circumstàncies sembla prou per demostrar que un poble sap el que
vota (i no vull dir en quin cas, tot evitant rèpliques que no fan al
cas).
Quan els partits de signe ultra-patriòtic (per dir-ho d'alguna manera si fa no fa caracteritzadora) aconsegueixen una majoria, els progressistes pensen que el problema no és pas la democràcia, sinó la gent. Quan són els partits progressistes (per dir-ho d'alguna manera) els que guanyen, els ultra-patriòtics consideren que el problema és la gent, no pas la democràcia.
El problema, si és que hi ha algú, és que la manca de cultura i de coneixements no permet una lliure elecció. O sigui, el problema és el "sistema democràtic" imperant arreu, no pas la democràcia com a idea intel·lectual.
I després de tot, els SPQR fan el que volen, amb independència de programes polítics, de promeses electorals i de signes ultra-patriòtics o progressistes. I ho saben, ells ho saben, ho saben els caps dels partits i ho saben els diputats, congressistes, i senadors, i ho saben tots els que es posen el barret de la representació política, saben que pactaran entre ells i que els límits de la democràcia es troben al mateix sistema democràtic.
Veig al món (la qual cosa és l'exageració, no pas la meva opinió estadística) trencar-se la roba, esmicolar-la, estirar-se les barbes i els cabells, plorar, cridar, llançar proclames apocalíptiques sobre l'avenir del planeta, abraçar els fills ... i tot perquè un empresari d'èxit, maleducat, groller, pagat de si mateix, que sembla sortit d'una pel·lícula barata dels germans Coen, ha assolit la presidència d'un país que diu de si mateix que és el més important del planeta. Dubto que el Sr. Trump sigui com el Sr. Hitler, n'estic convençut que la civilització no patirà les conseqüències de la seva arribada al poder com va partir la del austríac Adolf Hitler, i tot esperant que no sigui així (i veient que ningú no fa res amb el Sr. Kim Jong-un, ni s'espera que s'acabi la Humanitat per culpa seva), només em cal recordar que ...
Quan els partits de signe ultra-patriòtic (per dir-ho d'alguna manera si fa no fa caracteritzadora) aconsegueixen una majoria, els progressistes pensen que el problema no és pas la democràcia, sinó la gent. Quan són els partits progressistes (per dir-ho d'alguna manera) els que guanyen, els ultra-patriòtics consideren que el problema és la gent, no pas la democràcia.
El problema, si és que hi ha algú, és que la manca de cultura i de coneixements no permet una lliure elecció. O sigui, el problema és el "sistema democràtic" imperant arreu, no pas la democràcia com a idea intel·lectual.
I després de tot, els SPQR fan el que volen, amb independència de programes polítics, de promeses electorals i de signes ultra-patriòtics o progressistes. I ho saben, ells ho saben, ho saben els caps dels partits i ho saben els diputats, congressistes, i senadors, i ho saben tots els que es posen el barret de la representació política, saben que pactaran entre ells i que els límits de la democràcia es troben al mateix sistema democràtic.
Veig al món (la qual cosa és l'exageració, no pas la meva opinió estadística) trencar-se la roba, esmicolar-la, estirar-se les barbes i els cabells, plorar, cridar, llançar proclames apocalíptiques sobre l'avenir del planeta, abraçar els fills ... i tot perquè un empresari d'èxit, maleducat, groller, pagat de si mateix, que sembla sortit d'una pel·lícula barata dels germans Coen, ha assolit la presidència d'un país que diu de si mateix que és el més important del planeta. Dubto que el Sr. Trump sigui com el Sr. Hitler, n'estic convençut que la civilització no patirà les conseqüències de la seva arribada al poder com va partir la del austríac Adolf Hitler, i tot esperant que no sigui així (i veient que ningú no fa res amb el Sr. Kim Jong-un, ni s'espera que s'acabi la Humanitat per culpa seva), només em cal recordar que ...
O Freunde, nicht diese Töne!
Sondern laßt uns angenehmere anstimmen,
und freudenvollere.
Freude! Freude!
Sondern laßt uns angenehmere anstimmen,
und freudenvollere.
Freude! Freude!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada