Fa uns mesos els reusenc Joan Magrané i Figuera (@JoanMagrane) va guanyar el 31è Premi Reina Sofia de Composició Musical per la seva obra "... secreta desolación ...", una composició ambiciosa per a orquestra, que aquest cap de setmana hem pogut escoltar a l'Auditori de Barcelona interpretat per l'Orquesta Simfònica i Nacional de Catalunya (OBC) sota la direcció del veneçolà Diego Matheuz (@DiegoMatheuz).
Vaig escoltar l'obra divendres passat, i no vaig entendre res de les explicacions que el compositor va donar abans del concert, donat que el meu seient a l'Auditori no rep bé el so dels altaveus. O sigui que vaig escoltar els més de 10 minuts de l'obra sense conèixer quin era el rerefons de la composició, si és que hi havia algú, ni vaig llegir les notes del programa de mà, con acostumo a fer amb les obres desconegudes, perquè m'estimo més escoltar-les sense cap informació prèvia que em pugui desvirtuar les sensacions musicals. De fet el programa de mà no donava moltes explicacions sobre l'argument de l'obra.
Així va començar l'obra amb un escenari que em va portar a una zona nevada del planeta, amb arbres, pocs, amb muntanyes suaus, a un clima fred i desolat, però no perillós. Vaig visualitzar aquestes imatges com si d'una pel·lícula es tractés, amb un lent travelling de càmera passant per darrera d'un dels arbres, del qual només s'apreciava el tronc. Al sortir de la zona de l'arbreda la càmera seguia aleshores un moviment més ràpid sobre un desert nevat i un xic caòtic, gens pla. Forats, esplugues, rierols i matolls, tot conformava un paisatge més abrupte que mica en mica s'anava fent més impactant amb precipicis vertiginosos i un cel cada cop més fosc i tenebrós que donava pas a una apertura del cel i a un paisatge més càlid ja arribant al final de l¡obra, culminada amb un toc de calma i sensualitat amb un cert recolliment de l'esperit.
No acostumo a viure les obres d'aquesta manera, i menys encara les desconegudes. Puc representar-me visualment algunes peces que han servit de rerefons musical a pel·lícules o de les quals tinc una aproximació visual per alguna descripció ja llegida, com ara la dels "Quadres a una exposició" de Modest Mússorgski (sovint malament indicat com a "Quadres d'una exposició") o el "Peer Gynt" d'Edward Grieg, i en el cas d'altres obres és realment fàcil posar imatges: "Les 4 estacions" de Antonio Vivaldi, "Mar en calma i Pròsper viatge" de Fèlix Mendelssohn, etc. Però posar involuntàriament imatges a una obra desconeguda actual no és una de les meves conegudes habilitats, no gens.
M'ha resultat veritablement interessant conèixer desprès el rerefons que per al compositor té l'obra, escoltat en la transmissió en directe de Catalunya Música del diumenge al matí. El que per a mi era una estepa nevada el compositor ho presentava com ara un desert, interessant perquè veig que la música arribà a transmetre les sensacions desitjades, al menys per a mi.
I també interessant perquè que algú com jo, tan amant de la música estructurada i tan poc de la música conceptual dels últims 30 anys, arribi a imaginar un paisatge i una evolució de l'obra vol dir que em va arribar, que no vaig estar mirant el rellotge cada pocs minuts intentant que allò passés el més ràpid possible, com acostumo a fer amb d'altres obres contemporànies (per exemple les escotades les dues darreres temporades a l'Auditori, algunes d'elles amb molt bona crítica, per cert). O sigui, em va semblar que paga la pena escoltar-la, que és una bona inversió la feta en compondre-la, que escoltar-la dona plaer i que afegeixo Joan Magrané a la llista dels compositor a seguir, com faig també del seu perfil a Twitter.
Com que no hi haurà moltes oportunitats d'escoltar aquesta obra, perquè som així i no programem les obres dels nostres fins que ja són prou grans com per poder agrair la seva programació com si fos un homenatge a la trajectòria vital, us recomano que cerqueu el podcast del concert al web de Catalunya Música, quan estigui disponible.
Que ho passeu molt bé travessant aquest desert de secreta desolació.
Nota: Catalunya Música ens indica que no pujaran aquest concert al seu web per temes de permisos: "Per motius de drets no podrem penjar-ho al web. Ho sentim, va ser un gran concert". És evident que aquests drets apunten a d'altres i no pas al Joan Magrané, autèntic perjudicat per aquesta aplicació de drets. I és encara més dolorós tot i tenint en comptes que el perjudicat és un català i Catalunya Música és una empresa pública (de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) que hauria de defensar en primer lloc als intèrprets, compositor i en general la música catalana. Molt lamentable, molt i molt !
Vaig escoltar l'obra divendres passat, i no vaig entendre res de les explicacions que el compositor va donar abans del concert, donat que el meu seient a l'Auditori no rep bé el so dels altaveus. O sigui que vaig escoltar els més de 10 minuts de l'obra sense conèixer quin era el rerefons de la composició, si és que hi havia algú, ni vaig llegir les notes del programa de mà, con acostumo a fer amb les obres desconegudes, perquè m'estimo més escoltar-les sense cap informació prèvia que em pugui desvirtuar les sensacions musicals. De fet el programa de mà no donava moltes explicacions sobre l'argument de l'obra.
Així va començar l'obra amb un escenari que em va portar a una zona nevada del planeta, amb arbres, pocs, amb muntanyes suaus, a un clima fred i desolat, però no perillós. Vaig visualitzar aquestes imatges com si d'una pel·lícula es tractés, amb un lent travelling de càmera passant per darrera d'un dels arbres, del qual només s'apreciava el tronc. Al sortir de la zona de l'arbreda la càmera seguia aleshores un moviment més ràpid sobre un desert nevat i un xic caòtic, gens pla. Forats, esplugues, rierols i matolls, tot conformava un paisatge més abrupte que mica en mica s'anava fent més impactant amb precipicis vertiginosos i un cel cada cop més fosc i tenebrós que donava pas a una apertura del cel i a un paisatge més càlid ja arribant al final de l¡obra, culminada amb un toc de calma i sensualitat amb un cert recolliment de l'esperit.
No acostumo a viure les obres d'aquesta manera, i menys encara les desconegudes. Puc representar-me visualment algunes peces que han servit de rerefons musical a pel·lícules o de les quals tinc una aproximació visual per alguna descripció ja llegida, com ara la dels "Quadres a una exposició" de Modest Mússorgski (sovint malament indicat com a "Quadres d'una exposició") o el "Peer Gynt" d'Edward Grieg, i en el cas d'altres obres és realment fàcil posar imatges: "Les 4 estacions" de Antonio Vivaldi, "Mar en calma i Pròsper viatge" de Fèlix Mendelssohn, etc. Però posar involuntàriament imatges a una obra desconeguda actual no és una de les meves conegudes habilitats, no gens.
M'ha resultat veritablement interessant conèixer desprès el rerefons que per al compositor té l'obra, escoltat en la transmissió en directe de Catalunya Música del diumenge al matí. El que per a mi era una estepa nevada el compositor ho presentava com ara un desert, interessant perquè veig que la música arribà a transmetre les sensacions desitjades, al menys per a mi.
I també interessant perquè que algú com jo, tan amant de la música estructurada i tan poc de la música conceptual dels últims 30 anys, arribi a imaginar un paisatge i una evolució de l'obra vol dir que em va arribar, que no vaig estar mirant el rellotge cada pocs minuts intentant que allò passés el més ràpid possible, com acostumo a fer amb d'altres obres contemporànies (per exemple les escotades les dues darreres temporades a l'Auditori, algunes d'elles amb molt bona crítica, per cert). O sigui, em va semblar que paga la pena escoltar-la, que és una bona inversió la feta en compondre-la, que escoltar-la dona plaer i que afegeixo Joan Magrané a la llista dels compositor a seguir, com faig també del seu perfil a Twitter.
Com que no hi haurà moltes oportunitats d'escoltar aquesta obra, perquè som així i no programem les obres dels nostres fins que ja són prou grans com per poder agrair la seva programació com si fos un homenatge a la trajectòria vital, us recomano que cerqueu el podcast del concert al web de Catalunya Música, quan estigui disponible.
Que ho passeu molt bé travessant aquest desert de secreta desolació.
Nota: Catalunya Música ens indica que no pujaran aquest concert al seu web per temes de permisos: "Per motius de drets no podrem penjar-ho al web. Ho sentim, va ser un gran concert". És evident que aquests drets apunten a d'altres i no pas al Joan Magrané, autèntic perjudicat per aquesta aplicació de drets. I és encara més dolorós tot i tenint en comptes que el perjudicat és un català i Catalunya Música és una empresa pública (de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) que hauria de defensar en primer lloc als intèrprets, compositor i en general la música catalana. Molt lamentable, molt i molt !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada