"El son és un gran anabòlic, ja que augmenta la mida i l'estat dels sistemes immunològic, nerviós, locomotor i muscular". (de la Viquipèdia)
No és nou que els joves s'estimin més divertir-se de nit que de dia, ja fa dècades que els joves cosmopolites surten de casa quan ja ha caigut el dia i comencen un llarg pelegrinatge de diversió nocturna. La nit té allò del futur obert, sembla que les hores passin més a poc a poc i que durin més, que s'allarguin, i que tot es pugui gaudir amb més intensitat.
De fet n'hi ha quelcom antinatura en la diversió nocturna, una activitat que coincideix amb el cicle del cos al qual allò natural es dormir, quan es produeix en quantitat l'hormona melatonina, l'anomenada hormona de l'obscuritat, perquè es produeix en major quantitat quanta més foscor ambiental. No és que ens faci dormir aquesta hormona, tot i que ajuda a tractaments de l'insomni, però ajuda al cicle natural del cos en molts aspectes fonamentals.
Sovint m'he trobat persones que no poden dormir, o això afirmen, sense tenir-ne el televisor encès, sigui al dormitori o al saló de casa. La majoria es queden dormits amb el llum encès també, i el seu cos rep els estímuls de la llum de l'habitació, del so de l'aparell i del més contraproduents de tots: la llum del televisor, que és variable en intensitat i que ajuda en gran mesura a evitar la segregació de la melatonina. Al cap d'unes poques hores es desperten i sovint ja no poden tornar a dormir-se. Aquestes persones han passat de fer servir un estri, el televisor, com a mitjà d'entrar en la fase de son a patir una dependència d'allò que més mal els fa per a aconseguir una son reparadora. Vaja, tan perjudicial com qualsevol altre dependència física, com el fumar, com l'alcohol, però que passa desapercebuda com a tal.
A mi, i disculpeu tanta teoria fisiològica, m'agrada fer les coses amb un cert ritme, si voleu amb certs ritus que ajuden a fer-les millor. Sóc dels que es deixen endur pel cicle circadiari del cos, dels que dormen de nit i treballen de dia, dels que fan els àpats a la mateixa hora cada dia, dels que creuen d'una manera pragmàtica que seguir els ritmes naturals del cos produeix una major qualitat de vida, tant quan estic dormit com quan estic despert. I per tant sóc dels que apaguen el llum abans de quedar-me dormit, dels que cerquen el silenci i la foscor -encara que no absoluta- i dels que respecten uns horaris si fa no fa regulars per dormir. Fa temps que vaig decidir que no n'hi ha pel·lícula prou bona ni esdeveniment esportiu prou bo que pagui la pena si he de trencar el meu ritme de descans. La pel·lícula la tornaré a tenir al meu abast en qualsevol altre moment, i com les altres coses, no tenen prou importància. Tot ben entès que no m'importa fer excepcions, però ha de ser per raons veritablement importants.
La nostra cultura ha fet dels drets la excusa i la bandera, l'escut i l'espasa, i transita pels drets defensant l'egoisme més incívic o la justícia més desitjable. Amb els drets com argument fem el que volem peti qui peti, que per això en tenim de drets. Amb ells tot és possible. Si jo tinc dret a dormir i els joves tenen dret a divertir-se aleshores el dret d'uns prevaldrà sobre el meu, perquè ells fan tot el soroll del món al meu carrer i m'impedeixen dormir. Però es veu que tenen dret a fer-ho, perquè els anys passen i les autoritats ciutadanes, que no només tenen drets sinó por als votants, no fan absolutament res a favor del meu pobre i minso dret a dormir. Els joves deixen diners als establiments de la zona, i els propietaris tenen drets a guanyar-se les garrofes obrint negocis d'oci nocturn, on els joves que tenen drets deixen a més a més els calerons que omplen els drets del propietaris de negocis. I com que aquest propietaris no tenen perquè vigilar el comportament dels joves un cop que aquests surten del local, doncs els drets dels propietaris no han de ser solidaris amb el meu a dormir. Ells, els drets, no en tenen pas la culpa de que els joves cantin a tot volum pels carrers del barri tots i cadascú dels dies de l'any (o gairebé tots).
Per si no ho sabeu, habitants de la Ciutat, la Guàrdia Urbana fa temps que també té drets, i deu tenir molts, perquè ni fa nio farà res per evitar l'incivisme dels joves que, total, només tenen dret a divertir-se impedint que la gent del barri tingui una son reparadora. Per si no ho sabeu la Policia Municipal de la vostra Ciutat deixarà que:
I de tant en tant un veí ja no pot més i la fa ben grossa amb un d'aquests marrecs a mitja nit, i ja tothom se'l llança al coll per boix, dement, al·lucinat, esbojarrat i delinqüent. Aleshores sí que apareixen la Guàrdia Urbana i la Policia Municipal, i si cal els Mossos, i si cal ... bé, no recordem el que passa de vegades quan els agents de l'autoritat exerceixen els seus drets, que els tenen.
Em quedaré sense la meva qualitat de so, cap podemita ni cap unionista ni cap convergent ni cap altre de cal altre partit arribarà a l'Ajuntament amb la suficient majoria com per tenir el dret de tenir un batlle democràtic i farà res per deixar les coses com caldria a nivell de drets, no sigui que perdin vots de cara a les següents eleccions.
Merda que plou!
No és nou que els joves s'estimin més divertir-se de nit que de dia, ja fa dècades que els joves cosmopolites surten de casa quan ja ha caigut el dia i comencen un llarg pelegrinatge de diversió nocturna. La nit té allò del futur obert, sembla que les hores passin més a poc a poc i que durin més, que s'allarguin, i que tot es pugui gaudir amb més intensitat.
De fet n'hi ha quelcom antinatura en la diversió nocturna, una activitat que coincideix amb el cicle del cos al qual allò natural es dormir, quan es produeix en quantitat l'hormona melatonina, l'anomenada hormona de l'obscuritat, perquè es produeix en major quantitat quanta més foscor ambiental. No és que ens faci dormir aquesta hormona, tot i que ajuda a tractaments de l'insomni, però ajuda al cicle natural del cos en molts aspectes fonamentals.
Sovint m'he trobat persones que no poden dormir, o això afirmen, sense tenir-ne el televisor encès, sigui al dormitori o al saló de casa. La majoria es queden dormits amb el llum encès també, i el seu cos rep els estímuls de la llum de l'habitació, del so de l'aparell i del més contraproduents de tots: la llum del televisor, que és variable en intensitat i que ajuda en gran mesura a evitar la segregació de la melatonina. Al cap d'unes poques hores es desperten i sovint ja no poden tornar a dormir-se. Aquestes persones han passat de fer servir un estri, el televisor, com a mitjà d'entrar en la fase de son a patir una dependència d'allò que més mal els fa per a aconseguir una son reparadora. Vaja, tan perjudicial com qualsevol altre dependència física, com el fumar, com l'alcohol, però que passa desapercebuda com a tal.
A mi, i disculpeu tanta teoria fisiològica, m'agrada fer les coses amb un cert ritme, si voleu amb certs ritus que ajuden a fer-les millor. Sóc dels que es deixen endur pel cicle circadiari del cos, dels que dormen de nit i treballen de dia, dels que fan els àpats a la mateixa hora cada dia, dels que creuen d'una manera pragmàtica que seguir els ritmes naturals del cos produeix una major qualitat de vida, tant quan estic dormit com quan estic despert. I per tant sóc dels que apaguen el llum abans de quedar-me dormit, dels que cerquen el silenci i la foscor -encara que no absoluta- i dels que respecten uns horaris si fa no fa regulars per dormir. Fa temps que vaig decidir que no n'hi ha pel·lícula prou bona ni esdeveniment esportiu prou bo que pagui la pena si he de trencar el meu ritme de descans. La pel·lícula la tornaré a tenir al meu abast en qualsevol altre moment, i com les altres coses, no tenen prou importància. Tot ben entès que no m'importa fer excepcions, però ha de ser per raons veritablement importants.
La nostra cultura ha fet dels drets la excusa i la bandera, l'escut i l'espasa, i transita pels drets defensant l'egoisme més incívic o la justícia més desitjable. Amb els drets com argument fem el que volem peti qui peti, que per això en tenim de drets. Amb ells tot és possible. Si jo tinc dret a dormir i els joves tenen dret a divertir-se aleshores el dret d'uns prevaldrà sobre el meu, perquè ells fan tot el soroll del món al meu carrer i m'impedeixen dormir. Però es veu que tenen dret a fer-ho, perquè els anys passen i les autoritats ciutadanes, que no només tenen drets sinó por als votants, no fan absolutament res a favor del meu pobre i minso dret a dormir. Els joves deixen diners als establiments de la zona, i els propietaris tenen drets a guanyar-se les garrofes obrint negocis d'oci nocturn, on els joves que tenen drets deixen a més a més els calerons que omplen els drets del propietaris de negocis. I com que aquest propietaris no tenen perquè vigilar el comportament dels joves un cop que aquests surten del local, doncs els drets dels propietaris no han de ser solidaris amb el meu a dormir. Ells, els drets, no en tenen pas la culpa de que els joves cantin a tot volum pels carrers del barri tots i cadascú dels dies de l'any (o gairebé tots).
Per si no ho sabeu, habitants de la Ciutat, la Guàrdia Urbana fa temps que també té drets, i deu tenir molts, perquè ni fa nio farà res per evitar l'incivisme dels joves que, total, només tenen dret a divertir-se impedint que la gent del barri tingui una son reparadora. Per si no ho sabeu la Policia Municipal de la vostra Ciutat deixarà que:
- Els ciclistes us empentin per les voreres, encara que siguin estretes, i si s'escau us atropellin. En tenen de drets també els ciclistes, no ho dubteu.
- Els motoristes aparquin els seus vehicles sobre les voreres, sigui on sigui, encara que el quedi lliure de la vorera no permeti el pas de cotxes de nens ni de cadires de rodes. En tenen de drets, i mols, els motociclistes, jo diria que encara més que els ciclistes.
- Els motoristes circulin per les voreres per a poder: a) aparcar; b) estalviar-se embussos; c) poder anar en una direcció que seria direcció contrària si anessin per la calçada.
- Els conductors de vehicles de 4 rodes (o més) els deixin allà on més els interessi, sigui: a) doble o triple fila; b) les voreres; c) les zones que els hi són prohibides. En tenen molts, moltíssims, drets els conductors de vehicles de 4 rodes (o més).
- Els joves us impedeixin dormir amb els seus crits, càntics i bajanades mil.
I de tant en tant un veí ja no pot més i la fa ben grossa amb un d'aquests marrecs a mitja nit, i ja tothom se'l llança al coll per boix, dement, al·lucinat, esbojarrat i delinqüent. Aleshores sí que apareixen la Guàrdia Urbana i la Policia Municipal, i si cal els Mossos, i si cal ... bé, no recordem el que passa de vegades quan els agents de l'autoritat exerceixen els seus drets, que els tenen.
Em quedaré sense la meva qualitat de so, cap podemita ni cap unionista ni cap convergent ni cap altre de cal altre partit arribarà a l'Ajuntament amb la suficient majoria com per tenir el dret de tenir un batlle democràtic i farà res per deixar les coses com caldria a nivell de drets, no sigui que perdin vots de cara a les següents eleccions.
Merda que plou!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada