Creieu que la crítica dels concerts és necessària o prescindible?
Aquestes paraules, escrites fa dies per la Mònica Pagès, em van semblar estranyes i preocupants alhora. Les respostes a la pregunta semblaven anar cap a dues direccions ben oposades: mentre que alguns músics preferien no tenir-ne els que ens dediquem a assistir a esdeveniments musicals, i a escriure el que pensem de tot plegat, parlàvem de necessitat i de conveniència de les crítiques constructives.
Han passat uns quants dies d'aquella pregunta, i avui la recordo justament perquè Catalunya Música ha anunciat que els espais anomenats "Contrapunt" desapareixen del seu espai de programació. Els contrapunts són, i aviat haurem de dir eren, els espais de crítica musical de l'emissora Catalunya Música, cròniques que han portat la signatura dels grans cronistes de casa nostra, com ara Xavier Chavarria, Mònica Pagès, Aleix Palau, Antoni Colomer, Jaume Radigales, Xavier Cester ... alguns de plantilla de l'emissora i altres externs (em sap greu si em deixo noms, segurament manquen noms a la llista!).
Fa anys que segueixo aquests contrapunts, molts anys, i fa temps que comparo les opinions dels que els signen amb les meves, escrites o pensades abans d'escoltar els contrapunts. I és per això que sé com ha anat un concert, com és un intèrpret, què de bo (o de no tan bo) hi ha de nou als nostres escenaris, etc., i és tal el marge de confiança que tinc en aquest cronistes que no necessito gaire més per saber què n'hauria jo sentit si hagués anat a aquell concert o a aquella representació.
Catalunya Música fa un servei públic, però mica en mica va perdent els lligams amb els seus oients fidels, va diluint la seva programació en la mancança de la despesa pública de la Generalitat -coses dels Pressuposts dels que tant estem parlant aquest dies- i sembla que s'acabarà convertint en una màquina de posar discs, una jukebox clàssica, sense més valor afegit que l'estima impagable que tenim per ella la majoria dels oients, alguns que ho som des del primer dia d'emissió, l'any 1987.
[Un reflexió de darrer minut: Si no fossin motius pressupostaris encara seria pitjor errada. El fet d'adjudicar-ho a problemes de l'ofegat calaix de la Generalitat no deixa de ser sinó l'excusa perfecta, que alleugera el pes cultural i el fa recaure sobre l'econòmic, una infranquejable barrera que amb el nom de "dèficit públic" garrota l'Administració i perjudica a tots els que hi tenen contacte amb ella, o sigui, en definitiva ens perjudica a tots.]
Bé, se'm pot dir exagerat pel fet de veure en la finalització dels contrapunts una brutal davallada de la qualitat del servei de Catalunya Música, però el que no es pot negar és que una emissora de música clàssica que no opina sobre l'actualitat no és pas una emissora que visqui el present, encara que ens faci arribar l'agenda de concerts o que destini temps a promocionar-los (fent fins i tot de mitjancer en l'entrega d'entrades gratuïtes de vegades).
L'actualitat queda encara en mans d'uns quants minuts diaris, les entrevistes del Notes de clàssica que amb molt d'encert dirigeix l'Albert Torrens, i poca cosa més. Desaparegut el programa de les novetats discogràfiques, l'MPClàssics -i de ben segur que els pressuposts tenen a veure amb això- i diluïda la informació que es donava en aquest clàssic de CM en d'altres espais (el Preludi i el Només hi faltes tu), desapareguts els contrapunts, Catalunya Música demostra anar tancant mica en mica les portes al present, i aborda un futur de pianola, estimada pianola, sense cap valor afegit, com aquella emissora castellana anomenada Sinfo Radio que al final de la seva curta vida oferia música sense ni tan sol anunciar el títol, perquè ja no tenien diners ni per a pagar això.
Decebut i colpit, escric aquestes línies que tant de bo estiguin errades.
Aquestes paraules, escrites fa dies per la Mònica Pagès, em van semblar estranyes i preocupants alhora. Les respostes a la pregunta semblaven anar cap a dues direccions ben oposades: mentre que alguns músics preferien no tenir-ne els que ens dediquem a assistir a esdeveniments musicals, i a escriure el que pensem de tot plegat, parlàvem de necessitat i de conveniència de les crítiques constructives.
Han passat uns quants dies d'aquella pregunta, i avui la recordo justament perquè Catalunya Música ha anunciat que els espais anomenats "Contrapunt" desapareixen del seu espai de programació. Els contrapunts són, i aviat haurem de dir eren, els espais de crítica musical de l'emissora Catalunya Música, cròniques que han portat la signatura dels grans cronistes de casa nostra, com ara Xavier Chavarria, Mònica Pagès, Aleix Palau, Antoni Colomer, Jaume Radigales, Xavier Cester ... alguns de plantilla de l'emissora i altres externs (em sap greu si em deixo noms, segurament manquen noms a la llista!).
Fa anys que segueixo aquests contrapunts, molts anys, i fa temps que comparo les opinions dels que els signen amb les meves, escrites o pensades abans d'escoltar els contrapunts. I és per això que sé com ha anat un concert, com és un intèrpret, què de bo (o de no tan bo) hi ha de nou als nostres escenaris, etc., i és tal el marge de confiança que tinc en aquest cronistes que no necessito gaire més per saber què n'hauria jo sentit si hagués anat a aquell concert o a aquella representació.
Catalunya Música fa un servei públic, però mica en mica va perdent els lligams amb els seus oients fidels, va diluint la seva programació en la mancança de la despesa pública de la Generalitat -coses dels Pressuposts dels que tant estem parlant aquest dies- i sembla que s'acabarà convertint en una màquina de posar discs, una jukebox clàssica, sense més valor afegit que l'estima impagable que tenim per ella la majoria dels oients, alguns que ho som des del primer dia d'emissió, l'any 1987.
[Un reflexió de darrer minut: Si no fossin motius pressupostaris encara seria pitjor errada. El fet d'adjudicar-ho a problemes de l'ofegat calaix de la Generalitat no deixa de ser sinó l'excusa perfecta, que alleugera el pes cultural i el fa recaure sobre l'econòmic, una infranquejable barrera que amb el nom de "dèficit públic" garrota l'Administració i perjudica a tots els que hi tenen contacte amb ella, o sigui, en definitiva ens perjudica a tots.]
Bé, se'm pot dir exagerat pel fet de veure en la finalització dels contrapunts una brutal davallada de la qualitat del servei de Catalunya Música, però el que no es pot negar és que una emissora de música clàssica que no opina sobre l'actualitat no és pas una emissora que visqui el present, encara que ens faci arribar l'agenda de concerts o que destini temps a promocionar-los (fent fins i tot de mitjancer en l'entrega d'entrades gratuïtes de vegades).
L'actualitat queda encara en mans d'uns quants minuts diaris, les entrevistes del Notes de clàssica que amb molt d'encert dirigeix l'Albert Torrens, i poca cosa més. Desaparegut el programa de les novetats discogràfiques, l'MPClàssics -i de ben segur que els pressuposts tenen a veure amb això- i diluïda la informació que es donava en aquest clàssic de CM en d'altres espais (el Preludi i el Només hi faltes tu), desapareguts els contrapunts, Catalunya Música demostra anar tancant mica en mica les portes al present, i aborda un futur de pianola, estimada pianola, sense cap valor afegit, com aquella emissora castellana anomenada Sinfo Radio que al final de la seva curta vida oferia música sense ni tan sol anunciar el títol, perquè ja no tenien diners ni per a pagar això.
Decebut i colpit, escric aquestes línies que tant de bo estiguin errades.
Tot i que lamento també la pèrdua dels contrapunts, crec que CM segueix tenint continguts molt interessants i que van més enllà de la simple radiofórmula. Programes com Guia d'orquestra, sons de l'edat mitjana o el taller del lutier són una bona mostra de propostes amb contingut.
ResponEliminaTot i que lamento també la pèrdua dels contrapunts, crec que CM segueix tenint continguts molt interessants i que van més enllà de la simple radiofórmula. Programes com Guia d'orquestra, sons de l'edat mitjana o el taller del lutier són una bona mostra de propostes amb contingut.
ResponEliminaEfectivament, però el camí de les retallades (personal, continguts, mitjans, ...), que malauradament semblen no tenir fi, porta a un futur molt incert de la clàssica pública. CM no és ara per ara ni l'ombre del que va ser, i em refereixo a mitjans pressupostaris. Gràcies pel comentari !
EliminaSi. Estic d'acord amb tot, però penso que no només és una qüestió pressupostaria. Segurament també deuen tenir estudiat quines seccions s'escolten més o menys, i molt em temo que aquesta, per desgràcia, cada cop interessa menys. I és que a l'era de la informació, de la informació per Internet vull dir, la gent ja no la vol sentir l'opinió d'un altre, si és que li interessa, se la vol buscar ella mateixa. Està passant amb tot de fet, és per la mateixa raó que la gent ja no va a un concert en directe (evidentment el preu també hi té molt a veure) o per la mateixa que ja no compra el diari. Els canals de busca han canviat. I això té avantatges i desavantatges.
ResponEliminaUn mitjà públic no ha de mirar mai l'interès del públic per una secció donada si la secció és d'interès cultural. Pel que sé, confirmat per treballadors de CM (i de la CCMA en general) es tracta d'una nova retallada, han de rebaixar costs, i evidentment les contractacions d'externs (els crítics musicals) acaben pagant les mancances pressupostàries. Gràcies pel comentari !
Elimina