En realitat hauria d'haver titulat a aquesta reflexió quelcom com ara «Aprofitant que l'Ebre passa per Tortosa», però com que això succeeix cada dia i que el mestre Jordi Savall no dirigeix cada dia l'OBC a l'Auditori m'he decidit per un títol més explícit. En tot cas aprofitant que l'Ebre passa per Tortosa parlaré d'en Jordi Savall, que al cap i a la fi és del que volia parlar.
I que quedi clar: em sap molt de greu que aquesta Europa que no acaba de ser res i vol ser tot faci un mortal doble joc amb els refugiats i els immigrants de tots els països, siguin quines siguin les seves nacionalitats i creences. La gent del carrer, com ara jo, poc podem que no sigui dir-ho i demanar més humanitat dels nostres governants. Queda dit.
Aprofitant que era a l'Auditori, en retransmissió en directe per Catalunya Música, el mestre Savall ens va fer 5 cèntims d'alguns d'aquests greus problemes que té la nostra humanitat europea, en relació al poble sirià. Algú dirà, i algú m'ho ha dit, que posats a parlar millor que ho faci d'això i no pas de qualsevol altra tema, si s'ha de sortir de temes musicals. Bé, coincideixo en que ja posats a que l'Ebre passi per Tortosa és millor que ho faci sota un pont, que no per sobre, són coses que cauen pel seu propi pes. El que ja no tinc tan clar és que calgui dir res per tancar un concert sense cap relació amb el tema de l'speech del mestre Savall. Ni Bach, ni Mozart, ni Geminiani ni Haendel van compartir època ni costums (o tempora, o mores!) amb els de l'ISIL ni amb l'Europa de les nacions tancades.
Intento imaginar què passaria si cada director convidat a l'Auditori fes una xerradeta sobre qualsevol tema de la seva elecció i sense relació amb la música interpretada o a interpretar. I perquè no, el mateix podrien fer els grans solistes que ens visiten, d'arreu del món. Ja posats, perquè de ben segur també tenen dret en aquesta cultura dels drets, tots els músic de l'orquestra podrien dir la seva. Seria com la tercera part dels concerts, aquella que sovintejava ara fa 100 anys, deixant les propines per postres, no sigui que la gent marxi abans deixant als oradors sense destinataris dels seus magnífics missatges.
De sobte em va recordar el mestre Savall al gran i possiblement únic Pau Casals quan, aprofitant que el Hudson passa per Nova York, va parlar al món de la Pau. És clar que aleshores el mestre Casals era l'homenatjat i no pas el convidat, era a l'hemicicle més adient per parlar del que va parlar, el de les Nacions Unides, i li acabaven de lliure la Medalla de la Pau.
També em va recordar, i ja veieu quina diferència, als actors que aprofitant que l'Ebre passa por Fuendetodos (que no passa, ja ho sé) fan les seves dissertacions polítics a la Gal·la dels Goya, ara parlant dels impostos, ara de les taxes per còpies il·legals, ara dels del Govern d'Espanya o ara dels convidats, que no deixen bitlla sense tocar.
Tinc una amiga que cada cop que es parla dels centenars de morts per causa del Virus d'Ebola aprofita per recordar els produïts per la Malària, amb més d'un milió i mig per any, segons algunes xifres. Aquesta amiga dedica moltes hores de la seva vida a lluitar contra aquesta malaltia, incloses les seves vacances. No aprofita mai que la Tordera passi per Sant Celoni per a fer-ho.
I que quedi clar: em sembla que s'ha de parlar dels temes que ens afecten, encara que no ens adonem, i que no volem veure ni volem mirar de front. Però no aprofitant que un riu passi per una ciutat. El pianista i director d'orquestra Daniel Baremboim i l'escriptor Edward Said van crear la West-Eastern Divan Orchestra, un conjunt d'integració entre israelians i palestins, i això demostra el seu interès per la convivència entre els pobles irracionalment enemics, però no per això el mestre Baremboim aprofita per a parlar de l'opressió de cap poble al final dels seus concerts.
Perdoneu, però algú ho havia de dir.
I que quedi clar: em sap molt de greu que aquesta Europa que no acaba de ser res i vol ser tot faci un mortal doble joc amb els refugiats i els immigrants de tots els països, siguin quines siguin les seves nacionalitats i creences. La gent del carrer, com ara jo, poc podem que no sigui dir-ho i demanar més humanitat dels nostres governants. Queda dit.
Aprofitant que era a l'Auditori, en retransmissió en directe per Catalunya Música, el mestre Savall ens va fer 5 cèntims d'alguns d'aquests greus problemes que té la nostra humanitat europea, en relació al poble sirià. Algú dirà, i algú m'ho ha dit, que posats a parlar millor que ho faci d'això i no pas de qualsevol altra tema, si s'ha de sortir de temes musicals. Bé, coincideixo en que ja posats a que l'Ebre passi per Tortosa és millor que ho faci sota un pont, que no per sobre, són coses que cauen pel seu propi pes. El que ja no tinc tan clar és que calgui dir res per tancar un concert sense cap relació amb el tema de l'speech del mestre Savall. Ni Bach, ni Mozart, ni Geminiani ni Haendel van compartir època ni costums (o tempora, o mores!) amb els de l'ISIL ni amb l'Europa de les nacions tancades.
Intento imaginar què passaria si cada director convidat a l'Auditori fes una xerradeta sobre qualsevol tema de la seva elecció i sense relació amb la música interpretada o a interpretar. I perquè no, el mateix podrien fer els grans solistes que ens visiten, d'arreu del món. Ja posats, perquè de ben segur també tenen dret en aquesta cultura dels drets, tots els músic de l'orquestra podrien dir la seva. Seria com la tercera part dels concerts, aquella que sovintejava ara fa 100 anys, deixant les propines per postres, no sigui que la gent marxi abans deixant als oradors sense destinataris dels seus magnífics missatges.
De sobte em va recordar el mestre Savall al gran i possiblement únic Pau Casals quan, aprofitant que el Hudson passa per Nova York, va parlar al món de la Pau. És clar que aleshores el mestre Casals era l'homenatjat i no pas el convidat, era a l'hemicicle més adient per parlar del que va parlar, el de les Nacions Unides, i li acabaven de lliure la Medalla de la Pau.
També em va recordar, i ja veieu quina diferència, als actors que aprofitant que l'Ebre passa por Fuendetodos (que no passa, ja ho sé) fan les seves dissertacions polítics a la Gal·la dels Goya, ara parlant dels impostos, ara de les taxes per còpies il·legals, ara dels del Govern d'Espanya o ara dels convidats, que no deixen bitlla sense tocar.
Tinc una amiga que cada cop que es parla dels centenars de morts per causa del Virus d'Ebola aprofita per recordar els produïts per la Malària, amb més d'un milió i mig per any, segons algunes xifres. Aquesta amiga dedica moltes hores de la seva vida a lluitar contra aquesta malaltia, incloses les seves vacances. No aprofita mai que la Tordera passi per Sant Celoni per a fer-ho.
I que quedi clar: em sembla que s'ha de parlar dels temes que ens afecten, encara que no ens adonem, i que no volem veure ni volem mirar de front. Però no aprofitant que un riu passi per una ciutat. El pianista i director d'orquestra Daniel Baremboim i l'escriptor Edward Said van crear la West-Eastern Divan Orchestra, un conjunt d'integració entre israelians i palestins, i això demostra el seu interès per la convivència entre els pobles irracionalment enemics, però no per això el mestre Baremboim aprofita per a parlar de l'opressió de cap poble al final dels seus concerts.
Perdoneu, però algú ho havia de dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada