Dues òperes (o més) per a una mateixa història

No és gens infreqüent el trobar un mateix argument portat a l'escenari en versions diferents, amb música de diferents compositors, com el cas de la «Il barbiere di Siviglia» amb música de Giovanni Paisiello a la que he tingut ocasió d'assistir fa uns dies (i de comentar en aquest mateix blog). Així, sense cap ordre específic, se m'acut una petita llista de títols (els enllaços porten a la pàgina de la Viquipèdia de l'obra, no a la del compositor):

• Il barbiere di Siviglia, la de Giovanni Paisiello (1782) i la de Gioacchino Rossini (1816), basades totes dues en l'obra de teatre del mateix títol de Pierre-Agustin Caron de Beaumarchais.

• Manon, la de Jules Massenet (1884) i Manon Lescaut amb música de Giacomo Puccini (1893), totes dues basades en l'obra L'historie du chevalier des Grieux et de Manon Lescaut (1731) de l'abat Antoine-François Prévost.

•  L'Orfeo (L'Orfeo, favola in musica), amb música de Claudio Monteverdi (1607) i Orfeo ed Euridice (1762), amb música de Christoph Willibald Gluck, ambdues sobre el mite de l'Orfeu, entre moltes òperes sobre el mateix tema, una llista que podeu consultar aquí.
• Serse (Xerxes), un tema recollit de l'obra Artaserse de Pietro Metastasio i portada a varies òperes diferents, compostes per Francesco Cavalli (1654), Giovanni Bononcini (1694), Georg Friedrich Händel (1738), sens dubte aquesta darrera la més coneguda i Domenico Cimarrosa (1784), entre d'altres.
• Alceste, segons l'obra homònime d'Euripides, amb un bon grapat d'obres estrenades (o no) sobre la mateixa història, la més coneguda la de Christoph Willibald Gluck (1767). Si voleu una llista més extensa consulteu aquí.
• La serva padrona, inicialment una òpera de Giovanni Battista Pergolesi (1733), el llibret de la qual el va fer servir Giovanni Paisiello (1781), sense modificacions, per a la seva òpera del mateix títol.

• Armida (Armide, etc.), un personatge aparegut a l'obra Jerusalem Alliberada de Torquato Taso, que van portar a l'escena operística nombrosos compositors, destacant les versions de Christoph Willibald Gluck (1777), de Franz Joseph Haydn (1784) i de Gioacchino Rossini (1817). Amb el mateix tema l'òpera de Georg Friedrich Händel Rinaldo (1711).
• Don Giovanni, un títol que s'ha portat sota diverses formes a l'escena: Don Giovanni amb música de Giuseppe Gazzaniga (1787), el més famós Don Giovanni, de Wolfgang Amadeus Mozart (1787), el llibret del qual va servir pel Don Giovanni Tenorio amb música de Ramon Carnicer i Batlle (1822).
• Falstaff, un personatge de la comèdia Les alegres comares de Windsor de William Shakespeare portat a l'òpera pels compositors Antoni Salieri (1799), Otto Nicolai (amb el títol Les alegres comares de Windsor, 1849) i Giuseppe Verdi (1849), la seva darrera òpera, per cert.

• Faust, un altre personatge de ficció que ha donat peu a moltes versions operístiques, entre elles la de Ludwig Spohr (1816 i reestrenada el 1852), La damnació de Faust amb música d'Hector Berlioz (1846) i el Faust de Charles Gounod (1859). Menys coneguda Mefistofele d'Arrigo Boito (1868).
• Otello, personatge del drama de William Shakespeare, amb versions de Gioacchino Rossini (1816) i Giuseppe Verdi (1887).
• Els amors de Romeu i Julieta han donat peu a varies òperes, com ara I Capuleti e i Montecchi de Vincenzo Bellini (1830) i Roméo et Juliette de Charles Gounod, o la menys coneguda Giuletta e Romeo de Riccardo Zandonai (1922).

 

• La Bohème, que va rebre dues versions compostes simultàniament, la del compositor Giacomo Puccini (1896) i la de Ruggero Leoncavallo (1897).