21 de Maig de 2016
Oratori de Sant Felip Neri, Barcelona
«Quan sentim la paraula virtuosisme normalment l'associem a espectacle. Així, ens fixem més en la dificultat tècnica, el lluïment personal o el que ens transmet la música?»
Aquestes paraules al programa de mà del concert d'ahir de l'Orquestra Barroca Catalana a l'Oratori de Sant Felip Neri (Barcelona) serveixen bé d'introducció del concepte del virtuosisme musical, i si bé és cert que sovint el virtuosisme sembla més una pràctica d'habilitat que no pas una excel·lència de recursos tècnics, també és cert que hi ha un públic que sap diferenciar entre la demostració quasi circense i la creació musical. I aquest públic era ahir present a Sant Felip Neri.
El programa ens oferí una alternança de barroc anglès, representat per Henry Purcell i Matthew Locke, amb el barroc italià, representat per Nicola Fiorenza i Antonio Vivaldi. Les composicions dels italians van ser concerts per a flauta, de fet per a diferents tipus de flauta. El concertista, l'iranià Tiam Goudarzi, va fer bo allò del virtuosisme expressiu, o amb sentiment, del títol genèric del concert: un gran virtuós i un gran músic, amb una enorme sensibilitat i una tècnica impressionant, que va conquerir de seguida al públic, entre el qual un nen de 5 anys somreia entusiasmat. Els demès érem una mica com el nen, gaudíem de la música plenament.
El conjunt instrumental va ser dirigit ahir per la violinista canadenca Farran Sylvan James, primer violí del concert d'ahir, que interpreta amb un violí Johannes Cuypers de 1790, un instrument amb un so remarcable i molt adient al tipus de música del barroc. Impecable direcció, com excel·lent va ser el resultat global.
Em va agradar molt la sonoritat d'aquesta església, a la qual jo mai havia assistit a un concert, o si més no jo vaig seure on el so era pur, sense reverberacions, i molt ben equilibrat. Tot recordant el Messies de G.F. Händel que l'Orquestra Barroca Catalana oferí mesos enrere a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona (un magnífic concert que vaig comentar també en aquest mateix blog) vaig felicitar l'idea de fer aquest Virtuosisme i Sentiments a Sant Felip Neri, un escenari força millor des d'un punt de vista acústic que la Basílica.
El concert va estar construït com un continuo, sense mitja part, i amb una propina treta d'una de les obres del concert. Fet així va permetre millor el poder gaudir de les notables diferències entre el barroc anglès i el barroc italià, d'una banda, i entre les peces per a conjunt orquestral, les angleses, i els concerts per a flauta, les italianes. L'Orquestra Barroca Catalana és un gran conjunt barroc, amb una percepció de la sonoritat del conjunt molt accentuada, i sens dubte treballen molt l'equilibri dels volums sonors. El baix, construït amb el clavicèmbal, el contrabaix i el violoncel, reforçats de vegades per la viola en tasques de baix continuu, dona molta solidesa a la construcció orquestral, tot mantenint-se com el rerefons que cal esperar però sense assolir un excessiu paper protagonista quan podria fer-ho. I és que encara que la melodia, el cantabile, la construeixen els violins, i la flauta als concerts, aquesta part melòdica no es pot desenvolupar sense el recolzament del baix, que actua de suport al vols tímbrics del instruments més aguts.
Aquesta orquestra és per a mi com un oasi al ben mig d'una oferta musical que, en general, sovinteja molt més el segle XIX que no pas el XVIII, una oferta que cerca més el fer grans espectacles que concerts de format petit. El barroc el trobem de vegades interpretat per conjunts orquestral amb un nombre d'intèrprets impossible als temps del barroc, i interpretat amb instruments hereus d'aquells pels quals es van escriure aquelles partitures. No és el mateix un concert barroc amb flauta travessera metàl·lica actual que el mateix concert amb una flauta de fusta similar a aquella en la qual pensava el compositor quan va escriure la partitura. L'Orquestra Barroca Catalana ens ofereix sempre interpretacions properes al barroc, encara que no sigui amb instruments de la mateixa època, però sí amb instruments similars. Això ens permet gaudir d'una sonoritat equilibrada i molt bonica, i això fa d'aquesta orquestra un oasi, dels més macos, en la oferta musical a Barcelona.
Des d'aquestes línies vull animar els seus components a seguir en aquesta bona direcció, que en aquests difícils temps per a la creació musical de ben segur que és una línia amb moltes preocupacions i amb molta inseguretat en el seu propi futur. El seu públic fidel continuarem recolzant tanta bona feina. Gràcies per tot!
Orquestra Barroca Catalana
Violins: Farran Sylvan James, Santi Aubert, Elisabeth Bataller, Kathy Leidig, Ricart Renart i Ángela Moro.
Viola: Natan Paruzel
Violoncel: Urko Larrañaga
Contrabaix: Vega Montero
Clavicèmbal: Jordi Reguant
Flauta: Tiam Goudarzi
Oratori de Sant Felip Neri, Barcelona
«Quan sentim la paraula virtuosisme normalment l'associem a espectacle. Així, ens fixem més en la dificultat tècnica, el lluïment personal o el que ens transmet la música?»
Aquestes paraules al programa de mà del concert d'ahir de l'Orquestra Barroca Catalana a l'Oratori de Sant Felip Neri (Barcelona) serveixen bé d'introducció del concepte del virtuosisme musical, i si bé és cert que sovint el virtuosisme sembla més una pràctica d'habilitat que no pas una excel·lència de recursos tècnics, també és cert que hi ha un públic que sap diferenciar entre la demostració quasi circense i la creació musical. I aquest públic era ahir present a Sant Felip Neri.
El programa ens oferí una alternança de barroc anglès, representat per Henry Purcell i Matthew Locke, amb el barroc italià, representat per Nicola Fiorenza i Antonio Vivaldi. Les composicions dels italians van ser concerts per a flauta, de fet per a diferents tipus de flauta. El concertista, l'iranià Tiam Goudarzi, va fer bo allò del virtuosisme expressiu, o amb sentiment, del títol genèric del concert: un gran virtuós i un gran músic, amb una enorme sensibilitat i una tècnica impressionant, que va conquerir de seguida al públic, entre el qual un nen de 5 anys somreia entusiasmat. Els demès érem una mica com el nen, gaudíem de la música plenament.
El conjunt instrumental va ser dirigit ahir per la violinista canadenca Farran Sylvan James, primer violí del concert d'ahir, que interpreta amb un violí Johannes Cuypers de 1790, un instrument amb un so remarcable i molt adient al tipus de música del barroc. Impecable direcció, com excel·lent va ser el resultat global.
Em va agradar molt la sonoritat d'aquesta església, a la qual jo mai havia assistit a un concert, o si més no jo vaig seure on el so era pur, sense reverberacions, i molt ben equilibrat. Tot recordant el Messies de G.F. Händel que l'Orquestra Barroca Catalana oferí mesos enrere a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona (un magnífic concert que vaig comentar també en aquest mateix blog) vaig felicitar l'idea de fer aquest Virtuosisme i Sentiments a Sant Felip Neri, un escenari força millor des d'un punt de vista acústic que la Basílica.
El concert va estar construït com un continuo, sense mitja part, i amb una propina treta d'una de les obres del concert. Fet així va permetre millor el poder gaudir de les notables diferències entre el barroc anglès i el barroc italià, d'una banda, i entre les peces per a conjunt orquestral, les angleses, i els concerts per a flauta, les italianes. L'Orquestra Barroca Catalana és un gran conjunt barroc, amb una percepció de la sonoritat del conjunt molt accentuada, i sens dubte treballen molt l'equilibri dels volums sonors. El baix, construït amb el clavicèmbal, el contrabaix i el violoncel, reforçats de vegades per la viola en tasques de baix continuu, dona molta solidesa a la construcció orquestral, tot mantenint-se com el rerefons que cal esperar però sense assolir un excessiu paper protagonista quan podria fer-ho. I és que encara que la melodia, el cantabile, la construeixen els violins, i la flauta als concerts, aquesta part melòdica no es pot desenvolupar sense el recolzament del baix, que actua de suport al vols tímbrics del instruments més aguts.
Aquesta orquestra és per a mi com un oasi al ben mig d'una oferta musical que, en general, sovinteja molt més el segle XIX que no pas el XVIII, una oferta que cerca més el fer grans espectacles que concerts de format petit. El barroc el trobem de vegades interpretat per conjunts orquestral amb un nombre d'intèrprets impossible als temps del barroc, i interpretat amb instruments hereus d'aquells pels quals es van escriure aquelles partitures. No és el mateix un concert barroc amb flauta travessera metàl·lica actual que el mateix concert amb una flauta de fusta similar a aquella en la qual pensava el compositor quan va escriure la partitura. L'Orquestra Barroca Catalana ens ofereix sempre interpretacions properes al barroc, encara que no sigui amb instruments de la mateixa època, però sí amb instruments similars. Això ens permet gaudir d'una sonoritat equilibrada i molt bonica, i això fa d'aquesta orquestra un oasi, dels més macos, en la oferta musical a Barcelona.
Des d'aquestes línies vull animar els seus components a seguir en aquesta bona direcció, que en aquests difícils temps per a la creació musical de ben segur que és una línia amb moltes preocupacions i amb molta inseguretat en el seu propi futur. El seu públic fidel continuarem recolzant tanta bona feina. Gràcies per tot!
Orquestra Barroca Catalana
Violins: Farran Sylvan James, Santi Aubert, Elisabeth Bataller, Kathy Leidig, Ricart Renart i Ángela Moro.
Viola: Natan Paruzel
Violoncel: Urko Larrañaga
Contrabaix: Vega Montero
Clavicèmbal: Jordi Reguant
Flauta: Tiam Goudarzi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada