Malgrat el seu nom francès, Étienne Maire, aquest lutier va néixer a Barcelona i a aquesta ciutat va començar a desenvolupar el seu art de lutier, desprès de fer estudis a París. El 1919 va anar a viure a Madrid, on morí el 1935 als 68 anys. Poca cosa més es pot trobar d'aquest constructor d'instruments a la xarxa Internet, tret del fet que el compositor i virtuós del violí Joan Manén i Planas va comprar-li un violí abans de l'any 1904, quan va començar la seva etapa de concertista internacional. La partitura «Élegie» dedicada a Étienne Maire Clarà va ser editada el 1900, la qual cosa fa pensar que l'instrument ho havia adquirit abans. Aquest instrument descansa actualment al Museu de la Música de Barcelona, donat pel compositor el 1964.
«Té un so petit però molt bonic» ens va dir la Kalina Macuta el passat diumenge 15 de maig de 2016 just abans de començar el concert que, amb la companyia del Daniel Blanch, va donar a la Sala 4 Alícia de Larrocha de l'Auditori de Barcelona. És cert, més si es compara amb el piano acompanyant, un Grand Piano Steinway & Sons D-274, un model que va néixer curiosament, si fa no fa, a la mateixa època que el violí Étienne Maire (el primer D-274 va ser construït l'any 1884). A mi m'agradaria més escoltar aquest preciós violí acompanyat d'un Érard, un Pleyel o un Carl Rönisch (com el que el propi Museu té i que va pertànyer al pianista i compositor Isaac Albéniz), tots ells pianos de menys volum sonor. I és per això que he d'agrair que aquest concert del diumenge passat es fes amb la tapa del piano abaixada, permetent d'aquesta manera que el so del violí arribés als espectadors nítidament.
I sí, és dolç i petit el so d'aquest violí. Però el concert no va ser pas petit, en absolut, ni ho és l'obra composta per Joan Manén, un compositor que cal anar descobrint i recomanant tot seguint la tasca que des de fa ja 5 anys realitza l'Associació Joan Manén, que presideix el pianista Daniel Blanch. Ell i la violinista Kalina Macuta coneixen a la perfecció les obres que van interpretar diumenge, part de les enregistrades al segon CD de les obres per a violí i piano d'en Joan Manén, i que acaben de presentar-se editades per La mà de Guido. Precisament al llibret d'aquest CD trobem la fotografia del moment de la donació per part d'en Joan Manén del violí Étienne Marie, juntament amb una biografia del compositor en català, castellà i angles, així com unes referències biogràfiques dels dos intèrprets. Aquest llibret parla molt de l'interès de l'Associació Joan Manén de difondre no només la música del compositor barceloní, sinó a més a més dels trets fonamentals de la seva vida.
Tornant al concert del diumenge, l'ambient no semblava pas el d'un diumenge de pont, el de la Pasqua Granada, ni tampoc es va notar que a pocs metres, a la Sala 1 Pau Casals, l'OBC interpretava obres de Danny Elfmani a l'espai obert de l'Auditori es celebrava un concert de jazz, amb el Jordi Berni Quartet. Però la Sala 4 Alícia de Larrocha era gairebé plena, amb molts fidels espectadors dels concerts de l'Associació, amb la presència de músics, com ara el compositor Jordi Cervelló, amb el director del Museu de la Música, en Jaume Ayats, i un llarg etcètera. Un excel·lent ambient de gent preparada per a gaudir de la bona música i de la bona feina de la Kalina Macuta i del Daniel Blanch, un ambient amb molts joves i nens, un fet que ens mostra la vitalitat de l'oferta de la música catalana,
Ens van fer propera la música de Joan Manén, fins i tot fàcil, malgrat les seves conegudes dificultats tècniques, sobretot a la part del violí, i tot plegat amb les explicacions que de les obres ens van fer abans d'interpretar-les la música del virtuós del violí, del compositor que cercava la perfecció permanentment, s'ens va fer catalana, nostra i estimada.
Cal continuar aquest camí de recolzament de la música catalana, un poble que oblida la seva pròpia història i els seus protagonistes acaba per no tenir personalitat pròpia. I cal agrair a tots els que donen suport a la tasca de l'Associació, als mitjans audiovisuals, mitjans escrits, intèrprets, orquestres, escoles de música, institucions i persones anònimes, que vulguin ser protagonistes de la seva pròpia història. Especialment en aquest concert cal donar gràcies al Museu de la Música de Barcelona, que va possibilitar el concert, l'ús de l'instrument Étienne Maire al concert i també a l'enregistrament del CD.
Violí d'Étienne Maire, MDMB 861, conservat al Museu de la Música de Barcelona
«Té un so petit però molt bonic» ens va dir la Kalina Macuta el passat diumenge 15 de maig de 2016 just abans de començar el concert que, amb la companyia del Daniel Blanch, va donar a la Sala 4 Alícia de Larrocha de l'Auditori de Barcelona. És cert, més si es compara amb el piano acompanyant, un Grand Piano Steinway & Sons D-274, un model que va néixer curiosament, si fa no fa, a la mateixa època que el violí Étienne Maire (el primer D-274 va ser construït l'any 1884). A mi m'agradaria més escoltar aquest preciós violí acompanyat d'un Érard, un Pleyel o un Carl Rönisch (com el que el propi Museu té i que va pertànyer al pianista i compositor Isaac Albéniz), tots ells pianos de menys volum sonor. I és per això que he d'agrair que aquest concert del diumenge passat es fes amb la tapa del piano abaixada, permetent d'aquesta manera que el so del violí arribés als espectadors nítidament.
I sí, és dolç i petit el so d'aquest violí. Però el concert no va ser pas petit, en absolut, ni ho és l'obra composta per Joan Manén, un compositor que cal anar descobrint i recomanant tot seguint la tasca que des de fa ja 5 anys realitza l'Associació Joan Manén, que presideix el pianista Daniel Blanch. Ell i la violinista Kalina Macuta coneixen a la perfecció les obres que van interpretar diumenge, part de les enregistrades al segon CD de les obres per a violí i piano d'en Joan Manén, i que acaben de presentar-se editades per La mà de Guido. Precisament al llibret d'aquest CD trobem la fotografia del moment de la donació per part d'en Joan Manén del violí Étienne Marie, juntament amb una biografia del compositor en català, castellà i angles, així com unes referències biogràfiques dels dos intèrprets. Aquest llibret parla molt de l'interès de l'Associació Joan Manén de difondre no només la música del compositor barceloní, sinó a més a més dels trets fonamentals de la seva vida.
(c) Josep Maria Rebés / Associació Joan Manén
Tornant al concert del diumenge, l'ambient no semblava pas el d'un diumenge de pont, el de la Pasqua Granada, ni tampoc es va notar que a pocs metres, a la Sala 1 Pau Casals, l'OBC interpretava obres de Danny Elfmani a l'espai obert de l'Auditori es celebrava un concert de jazz, amb el Jordi Berni Quartet. Però la Sala 4 Alícia de Larrocha era gairebé plena, amb molts fidels espectadors dels concerts de l'Associació, amb la presència de músics, com ara el compositor Jordi Cervelló, amb el director del Museu de la Música, en Jaume Ayats, i un llarg etcètera. Un excel·lent ambient de gent preparada per a gaudir de la bona música i de la bona feina de la Kalina Macuta i del Daniel Blanch, un ambient amb molts joves i nens, un fet que ens mostra la vitalitat de l'oferta de la música catalana,
Ens van fer propera la música de Joan Manén, fins i tot fàcil, malgrat les seves conegudes dificultats tècniques, sobretot a la part del violí, i tot plegat amb les explicacions que de les obres ens van fer abans d'interpretar-les la música del virtuós del violí, del compositor que cercava la perfecció permanentment, s'ens va fer catalana, nostra i estimada.
Cal continuar aquest camí de recolzament de la música catalana, un poble que oblida la seva pròpia història i els seus protagonistes acaba per no tenir personalitat pròpia. I cal agrair a tots els que donen suport a la tasca de l'Associació, als mitjans audiovisuals, mitjans escrits, intèrprets, orquestres, escoles de música, institucions i persones anònimes, que vulguin ser protagonistes de la seva pròpia història. Especialment en aquest concert cal donar gràcies al Museu de la Música de Barcelona, que va possibilitar el concert, l'ús de l'instrument Étienne Maire al concert i també a l'enregistrament del CD.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada